santuṣṭaḥ
-
a person who is always self-satisfied — SB 7.15.18
-
always satisfied — Madhya 23.111-112
-
one should be satisfied — SB 8.19.24
-
pacified — SB 4.12.49-50
-
perfectly satiated — Bg. 3.17
-
pleased — SB 1.16.13-15
-
very happily — SB 7.15.11
santuṣṭāḥ
-
being pleased — SB 4.15.2